Al desembre de 2019, l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) en el seu Congrés a Melbourne, Austràlia, va decidir promoure una Setmana Internacional contra els Salaris Impagats. Les seues Seccions van acordar dur a terme activitats durant la tercera setmana d'octubre per a cridar l'atenció sobre el fenomen generalitzat dels salaris impagats i les eines que tenim per a combatre'l. I és que si els treballadors i les treballadores treballarem és perquè se'ns pague, no per a enriquir voluntàriament als empresaris.
Desafortunadament, vivim en una societat on hem de treballar per a guanyar un sou per a sobreviure. Necessitem diners per a menjar, habitatge, educació, salut, etc. Molt sovint, els salaris que guanyem són insuficients per a cobrir les nostres necessitats essencials. Per tant, quan no se'ns paga pel nostre treball les conseqüències poden ser dramàtiques per a nosaltres i les persones que depenen de nosaltres.
Durant aquesta setmana internacional volem recordar que els treballadors i les treballadores tenim les nostres pròpies armes per a defensar-nos dels empresaris.
És molt habitual que la gent només confie en els tribunals per a resoldre els conflictes laborals. Les lleis difereixen d'un país a un altre i, encara que és important conéixer-les, no podem confiar en elles. Sovint, no són suficients per a protegir-nos.
Imagina que treballes sense contracte, com demostres que has treballat per a algú i t'ha de pagar? I si no tens contracte i t'acomiaden, com exigeixes la indemnització i la prestació per desocupació si és que la llei et reconeix aquest dret? I quan t'obliguen a fer hores extres i no les paguen, a cas això no és treballar gratis? I si en el teu contracte posa que treballes de peó però en realitat eres un expert operaris de maquinària amb alta qualificació se t'està pagant el que exigeix el conveni col·lectiu, si és que existeix? I si eres una dona que cobra menys que un home que fa el mateix treball no és això un impagament parcial del salari? I si estàs acabant els teus estudis universitaris i estàs treballant com a becari per un sou molt baix perquè en teoria estàs aprenent però en realitat fas el mateix treball que qualsevol altre company amb més experiència, no t'estan enganyant? I si et poses malalt i no tens dret a una paga per malaltia, és culpa teua? no necessites els diners? I si t'acomiaden cada any al juny i et contracten de nou al setembre qui et paga a tu les vacances? I si només trobes treballs temporals una setmana cada 2 mesos, a cas els teus fills no mengen cada dia?
I és que la llei no està feta per a protegir-nos, sinó per a posar-li les coses fàcils als empresaris. Ells són els vertaders promotors de les lleis, no els diputats dels parlaments. És per això que nosaltres no lluitem pel que és legal sinó pels nostres interessos. I ho fem enfrontant-nos directament amb qui ens ataca i ens tracta com a persones sense drets.
Perquè encara que la llei a vegades ens done la raó, la majoria de vegades no exigim que es respecten els nostres drets perquè ens sentim soles i tenim por de perdre-ho tot. Ens sentim sols perquè els Estats, amb l'ajuda de sindicats controlats per partits polítics, han aconseguit que els treballadors i les treballadores no confiem en l'auto-organització i en la solidaritat per a defensar-nos. Els empresaris prefereixen que els conflictes laborals se solucionen negociant amb representants professionals dels treballadors perquè saben que als representants se'ls pot comprar però és impossible comprar a un grup de treballadores i treballadors que decideixen en les seues pròpies reunions com lluitar contra el patró.
Si volem defensar els nostres interessos hem de socialitzar la lluita perquè tota la comunitat sàpia que problemes patim i així puguem desenvolupar un sentiment de solidaritat en adonar-nos que els nostres problemes són els mateixos problemes dels nostres veïns.
Els empresaris han de veure que quan deixen de pagar a un treballador o una treballadora no s'enfronten a un individu aïllat, sinó que s'enfronten a una comunitat solidària disposada usar les seues pròpies armes.
No podem confiar en el diàleg amb els empresaris per a defensar-nos. Perquè no hem d'oblidar que als empresaris sol els importa els diners i la manera de lluitar contra ells és fer-los perdre beneficis. I com li fem perdre diners a un empresari? Deixant de treballar per a ell, deixant de comprar el que ven i destruint físicament la infraestructura que els permet produir i vendre. En altres paraules: vaga, boicot i sabotatge. Aquestes són les nostres armes.
Però no ens enganyem, no lluitem per un "salari just", perquè el sistema salarial es basa en l'explotació i l'obtenció de beneficis. Els empresaris et contracten perquè et necessiten per a guanyar diners i sempre et pagaran una xicoteta part de tots els diners que el teu treball els ha fet guanyar.
La lluita diària contra els salaris impagats és una resposta directa a un problema immediat. Encara que la considerem una lluita defensiva, al mateix temps forma part de la nostra lluita a llarg termini per un canvi profund en la societat per a impedir que uns visquen del treball dels altres. I a aquest canvi radical de la societat li diem revolució social.
El món en el qual vivim està ple de sofriment causat per les desigualtats socials, econòmiques, racials i de gènere. L'economia capitalista està causant una crisi climàtica que està destruint el planeta. Aquesta és la realitat per a milers de milions. No obstant això, el problema no són un grapat d'individus cobejosos o malvats. D'una banda, el problema és una economia basa d'en els beneficis, i no en les necessitats de les comunitats: el capitalisme. D'altra banda, el problema són les jerarquies de tots els nivells de la vida social les que ens divideixen artificialment i són font de desigualtat i opressió. I no hem d'oblidar que l'estat sempre ha sigut un fidel aliat del capitalisme i que mai serà un instrument per a la justícia social, encara que alguns socialistes creguen que l'estat ens portarà la igualtat i la llibertat.
Si volem un món diferent, hem de construir una nova societat i una nova economia centrada en les necessitats de les persones i no en les necessitats del capital. I per a viure vides felices i dignes i desenvolupar les nostres capacitats, no necessitem ni capitalisme ni estat.
Així és com ho veiem. Si ho veus de la mateixa manera, posa't en contacte amb el grup de l’AIT més pròxim. Construïm coses juntes. La lluita contra els salaris impagats és només una de les moltes en les quals participem i guanyem gràcies a l'acció directa, la solidaritat i el suport mutu.
El Secretariat Internacional.